Français	Coll de Dama	English
De la pera Negra, Coll de senyora, Col de Dame Noir, Col de Signora

03 Septembre 2007	Varietat unífera. Arbre de talla mitjana, l'hi agraden els terrenys frescos i profunds. Segons Pere Estelrich i Fuster, la varietat blanca s’adapta millor en els terrenys profunds i argilosos. Les fulles tenen normalment 5 lòbuls i una talla mitjana, sense moltes variacions del fullatge en un mateix arbre. Fruit de pell negra i coll allargat amb peduncle molt curt. Ull escamat i petit, vermell fosc. Pell bastant fina que suporta molt bé el transport. Pes el voltant dels 70 gr. o més en camps de regadiu. Carn molt ensucrada i sucosa, compacta i de color vermell fosc, excel·lent qualitat gustativa i acceptablement bona sino es cull al punt. (cosa que no succeeix amb d'altres varietats).	Camp de figueres Coll de Dama a Sant Boi, Febrer 2004
13 Juliol 2007	El tret distintiu d’aquesta varietat és el seu llarg i elegant coll, que li dóna nom. En terrenys fèrtils i humits l’albedo ( part entre la carn i la pell ) és bastant gruixuda. Quan arriba la tardor aquest es torna de color groguenc disminuint la qualitat gustativa de la figa. En certs casos fa figues de primavera que semblen figues flors, però de manera normal cauen abans madurar. A Catalunya, la fructificació és esglaonada a partir de començament agost. Si la tardor és prou calenta és possible collir la totalitat de les figues. No suporta bé les tempestes, que fan o bé desprendre la seva pell o fan esclatar (badar) la figa.
22 Agost 2006	Arbre a recomanar per a les regions que tenen les tardors calentes i assolellades. S'adapta perfectament al cultiu en test. D'aquesta manera es possible obtenir-ne figues des del primer any. Una altre avantatge és que el conreu en test fa avançar la collita i ens permet de controlar la mida del arbre. És la figa més apreciada a Catalunya. Aquesta figuera es troba per tota la nostra geografia.Si no teniu un arbre propi, la millor manera d’assaborir aquesta figa és comprant-la als pagesos que la venen directament dels seus camps cap als mercats de proximitat. El principal poble productor és Alguaire a Lleida. Un excés d'adob nitrogenat provoca el retard de la maduració. No suporta els nematodes, en aquest cas cal empeltar-la sobre un peu resistent.<	Figuera al meu terrat
Figa rebentada desprès de ploure, (badoc o badada)	Segons Ira Condit a Hilgardia esta descrita per : Audibert Frères (1854), Hogg (1866), G. S. (1869), Eisen (1888, 1901), Starnes and Monroe (1907), Guglielmi (1908), Pere Estelrich i Fuster ( Mallorca 1910 ), Priego y Jaramillo (1922), Mauri (1939b), Simonet et al. (1945), Delbard (1947), and Montagnac (1952). Il·lustracions del fruit per Eisen; del arbre, fulles i fruita per Mann. Extret de Hilgardia. Quan Ira Condit va fer-ne aquest treball no era una varietat gaire coneguda a l’estat espanyol. Segons el Mallorquí Pere Estelrich i Fuster es tracta d'una varietat resistent a badar-se en temps plujós. Jo discrepo d’aquesta opinió ( o bé es tracte d'una traducció equivocada d'Ira Condit ), per experiència pròpia, al Baix Llobregat, és una varietat sensible. Juntament amb els factors varietals i tenen molt que veure els climatològics, els tipus de terreny i les formes de conreu. Pot ser aquesta la diferència. Com a curioses e interessants son les observacions fetes per Mann: El nom Bouankirk indica "coll molt llarg." Els berebers ( Africa del Nord, Kabilia ) també designen la varietat pels noms D'Abouch Takli, "pit de negra", i Abgait. Es cultiva àmpliament a Àfrica del Nord, però a causa de l'espessor de pell no s'asseca comercialment.	Figuera Coll de Dama davant d'una masia en runes a la comarca del Vallés Oriental

2007-11-26